Quart jobshadowing: Gymnázium Bilingválne (12/5/16)

Tornem al nostre centre de referència i ens centrem en observar dues classes de llengua espanyola. En la primera es tracta de veure com s’inicia el procés d’aprenentatge d’una llengua estrangera. S’utilitza com a procediment l’exposició a llengua objecte durant 20 hores setmanals. Els resultats són excel·lents.

En 4^t l’objectiu és aprofundir en la cultura espanyola i llatinoamericana. Els alumnes no reben classes de llengua sinó

de literatura, història, ....... Els professors han detectat una baixada de nivell oral en cursos superiors i pensen que és degut a la manca de classes de llengua. Es plantegen barrejar les dues vessants per a propers cursos.

Altres observacions:

- Hem pres nota dels materials que utilitzen per ensenyar espanyol en els primers cursos i considerem que ens seran útils per als nouvinguts a l’IES Ramon Cid.

- Hem participat activament en una de les classes explicant el sistema educatiu espanyol i atenent les seues inquietuds.

- Hem assessorat una alumna interessada en cursar estudis universitaris a Espanya.

- Els nostres companys d’acollida estan també molt interessats en vindre amb alumnes a conèixer la nostra escola i poble.

Tercer jobshadowing: Súkromné Gymnázium (11/5/16)

En aquest centre privat, bilingüe eslovac/anglés i també de secundària, ens rep el director En Matús Dobest. És un centre menut d’uns 140 alumnes i 14 professors. Compten amb 9 aules, 3 oficines, 1 aula d’informàtica, dos laboratoris de ciències que lloguen a les instal·lacions universitàries, una biblioteca, un gimnàs, una sala de professors i àrees d’esbarjo.

Els estudiants tenen entre 14 i 20 anys. Poden cursar tres modalitats de batxillerat adreçades a carreres relacionades amb dret, amb economia i amb medicina.

1) Atenció a la diversitat :

-Tenen molt pocs alumnes nouvinguts i no requereixen una atenció específica donat que solen ser coreans de l’empresa KIA que ja coneixen l’anglés. En aquest moment hi ha un alumne armeni que parle rus i rep algunes classes de reforç en eslovac per poder superar la revàlida de secundària.

- Un altre grup d’alumnes amb la necessitat d’atenció individualitzada és el dels esportistes d’èlit, que tenen un horari adaptat.

- Si algun estudiant ha d’interrompre el curs per motius personals, rep suport en incorporar-se de nou després del temps que necessite.

- Un aspecte molt interessant és el sistema experimental d’avaluació basat en aconseguir punts i no notes. Per superar el curs han d’aconseguir 100 punts en total, sumant els resultats de totes les assignatures. Això implica que no cal superar cadascuna de les matèries.

2) La metodologia CLIL ha estat el pilar de les dues classes que hem observat, especialment en la classe de biologia en anglés.

La sessió va començar amb un warm-up, recordatori de vocabulari aprés anteriorment. Els alumnes jugaven a definir i endevinar termes triats per la professora. Ella aprofitava per a ampliar el tema. Després els va donar un full-guió de l’explicació que anava a exposar. Els alumnes havien d’escoltar i omplir els «gaps». Il·lustrava cada punt amb imatges d’internet. També va incloure al pla de la classe, la projecció d’un vídeo que complementava la seua explicació. La classe estava molt preparada i estructurada.

3) Ús de les TIC: L’ús del projector i les pissarres digitals és habitual. Destaquem la utilització de jocs online (babadum.com) i del mòbil (kahoot per a dinamitzar i activar les classes.

Altres observacions:

- Ens ha sorprès trobar plantes a les classes.

- Oferten francés, alemany i espanyol con segona llengua estrangera. L’espanyol és la més demandada.

- El director ha mostrat molt d’interès en organitzar intercanvis d’alumnes amb nosaltres.

Segon jobshadowing: Gymnázium Hlinská 29 (10/5/16)

Al igual que l’anterior, el Gymnázium Hlinská és un centre públic d’educació secundària per a uns 500 alumnes que volen cursar estudis universitaris. En aquest centre romanen 4 anys enlloc de 5 com és el cas del Gymnázium Bilingválne perquè no és un centre bilingüe.

Ens rep el Cap d’estudis i una professora d’anglés que fa de traductora. Passem a resumir els aspectes més destacables:

1) L’atenció a la diversitat és mínima. Tornem a trobar un centre amb alumnat homogeni ja que tots ells han optat per una educació secundària enfocada a estudis superiors i han superat la prova d’accés específica d’aquesta escola. Tanmateix ens indiquen diverses possibles actuacions davant les necessitats educatives especials:

- En cas de detectar un alumne amb serioses dificultats, sol·liciten la valoració de l’organisme oficial extern competent i aquest és derivat a una altra institució escolar.

- En cas de detectar alumnes amb dificultats tipus TDH, l’orientador escolar proposa a la junta de professors les mesures a aplicar. S’ha d’assenyalar que no existeix la figura de l’orientador com a professional dedicat a aquesta tasca de manera exclusiva. És un dels professors del centre que té una reducció horària per desenvolupar-la. Voluntàriament pot rebre formació.

- No hi ha alumnes nouvinguts però sí fills de treballadors coreans de l’empresa KIA que venen ja escolaritzats des de primària.

- Pel que fa als alumnes d’altes capacitats, alguns professors procuren donar-los feina extra. Van tindre un grup d’alumnes d’alt rendiment que formaven un grup-classe des de primària. Al curs següent, van desfer el grup per millorar les seus habilitats socials i altres aptituds.

2) Aquest centre no utilitza metodologia CLIL, ja que no és bilingüe.

3) Ús de les TIC: Tenen 20 tablets i utilitzen pissarres digitals. Destaquen unes olimpíades d’anglés on van convidar alumnes de primària i van utilitzar les tablets com a eina.

Altres observacions:

- Ens ha cridat l’atenció que el rebedor s’utilitza com a espai d’intervenció dedicat al foment del respecte al medi ambient i a la promoció d’una alimentació sana. 

 

Primer jobshadowing al Gymnázium Bilingválne

El Gymnázium Bilingválne és un dels instituts públics més prestigiosos d’Eslovàquia. Ofereix formació bilingüe en eslovac/espanyol o en eslovac/francés a uns 400 alumnes que han de fer un examen d’accés per demostrar les seues altes capacitats.

Després d’una entrevista molt afable i enriquidora amb la directora del centre, hem anat a observar 4 classes:

- biologia en francés

- biologia en espanyol

- física en espanyol

- llengua anglesa.

Dels tres temes centrals del nostre projecte hem tret les següents conclusions:

1) Atenció a la diversitat: No apliquen cap mesura d’atenció a la diversitat degut a la homogeneïtat de l’alumnat.

Malgrat aquesta homogeneïtat, reconeixen la necessitat d’un orientador escolar per a atendre alguns casos que presenten certes dificultats visuals, dèficit d’atenció, ....

També han destacat la necessitat d’un professional de la salut donada la freqüència de casos d'ansietat escolar,.....

2) Pel que fa a l’ús del CLIL, hem observat que no fan servir l’estructura fixada per aquesta metodologia (scaffolding). Substitueixen els passos inicials per una concentració de 20 hores setmanals dedicades a l’aprenentatge del idioma durant el primer curs. Posen especial èmfasi en la terminologia específica de les diferents matèries.

A partir del segon curs, apliquen una immersió completa en francés o espanyol.

3) Ús de les TIC: En totes les classes que hem observat, el discurs oral anava acompanyat de la projecció d’imatges il·lustratives.

El material didàctic sol ser elaborat pels propis professors.

Els alumnes prenen apunts en paper.

Altres observacions:

- Mostren un gran interès en futurs intercanvis entre els seus alumnes i els nostres.

- Participen en molts projectes europeus.

- No hi ha problemes de conducta ni de vandalisme.

- Hi ha un 70% de xiques.

- Reducció horària (4 hores) del professorat que fa classes de contingut en francés o en castellà.

- Biblioteca al departament d’espanyol: el ministeri els ha proporcionat un programa informàtic per a la gestió del préstec de llibres i material àudio-visual.

Benvolguts bloggers  del projecte Erasmus+ de l'IES Ramon Cid.

Acabem d'arribat a Zilina i ja hem conegut quatre dels professors amb qui treballarem. Ens han vingut a rebre a l'estació i a l'hotel. La trobada ha estat especialment emotiva per a Arantxa, ja que van ser els seus companys.

Demà a les 8 començarà la nostra primera jornada jobshadowinera.

Us mantindrem informats.

PREPARADES PEL JOBSHADOWING SLOVENSKO. TORNO DESPRÉS DE 10 ANYS...AHIR

Después de 10 años vuelvo a Eslovaquia. Entre 2004 y 2006 tuve la suerte de poder dar clases de química y biología en el gymnazium bilingvàlne de Zilina. 
Durante esos 2 años conocí a mucha gente con  la que aún hoy en día tengo relación y los considero mis amigos. Algunos ya no están en Eslovaquia como Nico, Cath, Daniela, Martina, Juan, Marisé, Dana y otros sí, Gabrika, Arnaldo, Héctor, Andrés, Marek, Helena, Janka.Desconocía esta parte de Europa y fue una experiencia muy grata conocerla. 

Recuerdo el primer día de clase cuando los alumnos se levantaron cuando entré en clase. No entender nada de eslovaco, esta lengua eslava y ahora tener la suerte de  como digo HOVORIM TROSKU POSLOVENSKY, hablar un poco eslovaco. 

Hicimos un intercambio muy especial con mi instituto de Benicarló en esa época, IES Joan Coromines y ese verano muchos de mis alumnos vinieron a trabajar aquí y aún hoy en día tienen amistad con sus amigos de intercambio. Aproveché para viajar muchísimo y así conocí otras culturas: Rapública checa, Ucrania, Polonia,Rumania, Hungría, Serbia, Montenegro, Eslovenia, Austria, Alemania, Croacia,Turquía, viajes muy enriquecedores....

Gracias a todos los que hicisteis sentirme como en casa.

 En agosto de 2006 cambié el este por el oeste, crucé el charco y me fui a New York dos años a dar clases en el Bronx. Otra experiencia muy enriquecedora de la que aprendí muchísimo también.Me siento una afortunada por haber podido tener estas dos experiencias laborales y humanas en mi vida.



Po desiatich rokoch sa vraciam na Slovensko. Medzi rokmi 2004 a 2006 som mala to šťastie učiť chémiu a biológiu na Bilingválnom gymnáziu v Žiline. Počas dvoch rokov som spoznala veľa ľudí, s ktorými som dodnes v kontakte a považujem ich za svojich priateľov. Niektorí už nie sú na Slovensku, ako napríklad Nico, Cath, Daniela, Martina, Juan a ostatní áno: Gabrika, Arnaldo, Héctor, Andrés, Marek, Helena. Nepoznala som túto časť Európy a bola to veľmi milá skúsenosť spoznať ju. Spomínam si na prvý vyučovací deň, ako sa žiaci postavili, keď som vošla do triedy. Spomínam si, ako som nerozumela NIČ zo slovenského jazyka a ako teraz hovorím: "HOVORIM TROSKU POSLOVENSKY." Zorganizovali sme výnimočný výmenný pobyt s gymnáziom v Benicarló a v to leto mnoho mojich študentov prišlo pracovať k nám do mesta a ešte aj dnes udržiavajú priateľstvo s kamarátmi z výmenného pobytu. Vychutnala som si cestovanie do mnohých krajín a tak som spoznala iné kultúry: Českú republiku, Ukrajinu, Poľsko, Rumunsko, Maďarsko, Srbsko, Čiernu Horu, Slovinsko, Rakúsko, Nemecko, Chorvátsko, Turecko... všetko to boli veľmi obohacujúce cesty.

Ďakujem všetkým Vám, vďaka ktorým som sa cítila ako doma. V roku 2006 som vymenila východ za západ a odišlo som do New Yorku a dva roky som učila v Bronxe. Ďalšia nesmierne obohacujúca skúsenosť, z ktorej som sa veľmi veľa naučila. Cítim sa byť veľmi šťastná za to, že som mohla zažiť tieto dve pracovné aj ľudské skúsenosti v mojom živote. ĎAKUJEM všetkým

 DAKUJEM a todos.GRACIAS A TODOS

Aquest dissabte dia 7 de maig ens anem a fer l´última jobshadowing del projecte Erasmus k-1 del IES RAMÓN CID. Esperem gaudir i aprendre molt d´aquesta observació que té com a objectiu conèixer com funciona un bilingüe francés, observar classes de ciència en anglés amb el mètode CLIL i conèixer com funciona i s´aplica l´atenció a la diversitat en el sistema educatiu eslovac.....anem en moltes ganes i segur que ficarem tot de la nostra part per portar al nostre IES qualsevol millora que puguem. Vos mantindrem informats......day by day

CINQUÉ I DARRER DIA A ISTAMBUL

Avui parlarem dels dos centres privats que hem visitat. Ambdós participen en el programa IB (International Baccalaureate). Per a més informació podeu visitar http://www.ibo.org/es/ .

Com la gran majoria dels centres privats, tots dos abarquen totes les etapes educatives obligatòries. 

En primer lloc hem estat en el Özel Gökkusagi Kolegi, un centre que focalitza els seus estudis sobretot en les ciències, amb una metodologia que encaixa ciències, tecnologia i enginyeria.  Ací hem pogut visitar les aules de robòtica, el laboratori de química, el de física i l'aula de biologia. La dotació d'aquestes ens ha semblat excepcional, ja que gaudeixen de tot allò que necessiten per a desenvolupar experiments i projectes en les diferents àrees. També és significatiu que el nombre màxim d'alumnes per aula és de 20.

Respecte a l'estudi de les llengües, es potencia l'aprenentage de 2 llengües extrangeres des del principi dels estudis: l'anglés i l'espanyol. Vam tenir ocasió de visitar una classe d'espanyol, on compartirem una estona de conversa amb ells.

Més tard hem sigut rebuts en el Aka Koleji, un centre que participa en molts projectes internacionals, com Erasmus i Comenius. En aquest cas es potencia moltíssim l'estudi de llengües extrangeres. De fet estudien com a primera llengua exrangera l'anglés y com a segona, han de triar entre espanyol o alemà.

Igual que l'anterior, la ràtio màxima és de 20 alumnes, i la dotació de les instal·lacions és molt àmplia. Aquest centre fins i tot gaudeix d'un observatori espacial, amb un telescopi professional, el qual utilitzen tots els alumnes una vegada al més. A més, qualsevol persona aliena al centre pot fer-ne ús.

La primera reflexió que ens ve al cap és si totes aquestes característiques podriem trobar-les en l'ensenyança pública. La conclusió és que sí, sempre que l'administració corresponent, en aquest cas l'educativa, vulga invertir en la millora de l'ensenyament públic. I aquest és el cas de Turquia; de fet, ens van comentar que hi ha un projecte pilot d'implantació d'aules de robòtica en centres públics.Així mateix, s'ha dotat a tots els centres de pissarres digitals, i està previst proporcionar tauletes digitals a l'alumnat.

 Fins aquí les observacions que hem realitzat en els centres. Tancarem la nostra estada en Istanbul amb una darrera entrada de conclusions generals sobre allò observat al llarg d'aquesta darrera setmana. 

QUART DIA DE JOBSHADOWING

Avui vos parlarem dels centres que vam visitar ahir i avui. Els hem visitat perquè cadascun d'ells té una sèrie de característiques que ens interessava observar.

En primer lloc hem estat en el "Toki Halid Oge Primary School", un centre de primària amb uns 1650 alumnes assiteixen a classe en dos torns. L'espicificitat d'aquest centre radica en què disposa de quatre aules especialitzades en l'atenció a alumnes amb autisme sever. Cada classe té, com a màxim, quatre estudiants i, com a mínim, dos professors preparats especialment per a atendre les necessitats d'aquests xiquets i xiquetes.

Aquests alumnes segueixen un horari propi, diferent de la resta d'alumnat i els espais que utilitzen també són diferents, fins i tot el seu accés al centre.

Respecte a les aules, cla destacar que estan adaptades a les seves característiques; per exemple les parets estan folrades per evitar que es facen mal en cas de colpejar-se.

L'objectiu del professorat amb aquests alumnes és el de seguir la mateixa línia d'actuació que seguixen els pares en casa d'ells, és a dir, que desenvolupen les següents habilitats: bons hàbits de comportament, habilitats pràctiques mitjançant el joc i millorar l'autonomia a l'hora de cobrir necessitats bàsiques com menjar o anar al bany. Bàsicament, intentar que s'òbriguen al món.

Ens sembla que l'atenció a aquest tipus d'alumnat és un assumpte que l'administració es pren molt seriosament, ja que dotar un centre d'aquest tipus d'aules suposa una inversió molt important, tant a nivell de recursos materials com de personal docent, tenint en compte que estem parlant d'un nombre molt reduït d'alumnes.


Tot seguit hem estat en el "75.y Cumhuriyet Primary School", un centre que gaudeix d'una aula específica per a alumnes amb altes capacitats (resource classroom).

La primera cosa que ens ha sorprés ha sigut la filosofia del director del centre, que entén que la implicació dels pares en la educació dels seus fills és fonamental. Així doncs, tots els dies lectius organitza un dinar on coincideixen les mares, els professors i càrrecs directius d'un grup (cada dia un grup diferent). Això ajuda a millorar la comunicació entre totes les parts implicades en l'aprenentatge dels alumnes.

Respecte a la "resource cassroom" podem dir que és una de les aules dotades de materials obtinguts gràcies als projectes que proposa el "Baçhelievler Research and Guidance Center" a l'administració.

Observant el material de l'aula

Recursos de l'aula

El material de l'aula està orientat a potenciar les habilitats cognitives i creatives d'alumnes amb altes capacitats, mitjançant jocs d'estratègia, jocs científics, etc. Aquesta aula sempre s'utilitza fora de l'horari lectiu, i amb una freqüència màxima de 12 hores a la setmana. La ràtio alumne/professor és de 6 alumnes per un docent.

Com arriba un alumne a aquesta aula? Quan un orientador detecta que un alumne pot tenir altes capacitats, ho comunica al  "Baçhelievler Research and Guidance Center"; ací es determina si certament ho és o no, mitjançant n test d'intel·ligència; si el resultat és positiu, es dota al centre al que assisteix d'una aula d'aquest tipus.

Una prova més de la importància que li dona l'administració educativa a l'atenció a la diversitat, en aquest cas alumnes d'altes capacitats, és que amb un sol alumne diagnsticat com a tal, es dota al centre amb aquesta aula. Una reflexió més profunda ens porta a pensar que no només es tracta de premiar als alumnes pel seu bon rendiment, sinò que se'ls hauria de proporcionar els recursos necessaris per a potenciar les seues habilitats i els seus talents.


El tercer centre que ens ha convidat ha estat el "Kazim Beyaz Special Education and Vocational Education Centre", un centre d'educació especial per a laumnes amb deficències mentals lleus.

En aquest centre d'Educació Professional podem trobar alumnes que ja han obtingut el graduat de secundària i han decidit preparar-se per a la inserció en el món laboral i especialitzar-se en una de les següents especialitats: cuina, dissenys gràfics, imprempta i tèxtil.


Els alumnes poden fins a quatre anys al centre i l'edat màxima per a matricular-se és de 27 anys.

Entrega d'un obsequi al director

Considerem que aquests centres fan una tasca fonamental amb aquest tipus d'alumnat, ja que els estimula al temps que els proporciona una posible sortida laboral futura. A casa nostra trobem centres similars que realitzen la mateixa tasca.


El darrer centre del que parlarem avui és el "Science and Art Center", un centre específic per a alumnes d'altes capacitats, al qual acudeixen després del seu horari lectiu ordinari. Acull a 577 alumnes, dels quals només 3 provenen de l'etapa post-secundària (14-18 anys).

Cada província compta amb un centre d'aquestes característiques, i a Istanbul ja n'hi ha tres.

En primer lloc hem visitat la seva biblioteca: un espai molt agradable, dotat d'uns 1500 llibres triats exclusivament pels alumnes, la qual cosa garanteix l'èxit d'aquest espai. L'objectiu és aplegar a tenir 10000 llibres. Hem de tenir en compte que aquest és un centre nou (només té 2 anys), i encara se l'està dotant d'instal·lacions, materials i recursos.

Per tal d'accedir-hi, els alumnes han de superar una sèrie de tests d'intel·ligència de molta dificultat. És a dir, no es tracta de treure bones notes; de fet, com sabem, els seus resultats sovint no reflectixen les seves capacitats reals.

Durant els 3 primers anys tots els alumnes acudeixen 6 hores setmanals i cursen les mateixes assignatures. A partir del quart any han de triar una matèria de cadascun dels següents àmbits: arts, ciència i música.

Espai agradable de lectura

Alguns dels espais dels que disposa el centre són: l'aula de robòtica (on creen els seus propis robots i participen en diverses competicions), l'aula d'idiomes (on aseguts en terra i en un ambient distés, reflexionen i discuteixen sobre diferents aspectes de la vida), l'aula de música (insonoritzada, on poden enregistrar les seves produccions), aula de química (on poden fer els experiments que els interessen), etc. En aquestes aules el professorat actua només com a guia, no es segueix cap currículum més que els interessos propis de cada alumne. Aquests professors estan altament qualificats (Màster) i són seleccionats després de passar una entrevista amb el director del centre, en la qual valora la motivació i l'interés dels candidats.

Tornem a valorar molt positivament la dedicació de tants recursos per a atendre a la diversitat, en aquest cas, al potenciament de les habilitats dels alumnes d'altes capacitats. Recordem que no estem parlant de només una aula, sino de tot un centre de tres plantes, dotat d'aules específiques, que es posa a disposició d'aquets tipus d'alumnes.

Fins aquí, la nostra crònica d'avui. Demà, més.

 

TERCER DIA DE FEINA I NOUS APRENENTATGES

Avui ens han rebut al "Bahçelievler Research and Guidance Center", una dels 37 institucions públiques d'Istanbul dedicades a la investigació i assessorament de casos d'alumnes amb necessitats educatives especials. N'hi ha gairebé un per districte, i el que hem visitat correspon al districte de Bahçelievler, que té uns 700.000 habitants, i en total vora 155 escoles (entre primària (6-10 anys), secundària (10-14 anys)  i post-secund'aria (14-18 anys).

Passen 10.000 tests d'intel·ligència a l'any, per tant, aquest és el nombre d'expedients que tramiten anualment. Conserven els expedients mentre l'alumne està en seguiment, i una vegada el deixa, uns set anys més.

Arxiu dels expedients

Mentre està en tractament se li fa un seguiment, com a mínim una vegada a l'any, segons considere oportú l'investigador. Si l'orientador escolar detecta algun canvi o problema, sempre pot recòrrer a aquesta institució.

Tots els que treballen són orientadors especialistes en educació; treballen només amb les escoles públiques, les privades són assessorades per psicòlegs privats.

Aquest centre consta de dos departaments: 

• Un es dedica a atendre als alumnes amb NEE (necessitats educatives especials), tant d'aquells alumnes que presente problemes d'aprenentatge, com d'aquells que presenten altes capacitats. Quan un pare o un orientador escolar detecta algun tipus de problema o que l'alumne pot tindre altes capacitats, recurreix a aquest centre. Seguidament se li asigna un investigador, qui recull tota la informació sobre l'alumne: pares, escola, metges, etc, i mitjançant un test d'intel·ligència, fa un primer diagnòstic de les NEE. Després es reuneix una comissió d'orientadors psicològics, que dissenyen un pla d'actuació que s'hauria de seguir amb aquest alumne. Es consideren 4 línies d'actuació en el cas d'alumnes amb problemes d'aprenentatge segons se'ls diagnistique com lleus, greus o autisme:

1. Un tracatament inclusiu de l'alumne en l'aula ordinària, amb un mode d'avaluació diferent a la resta de companys.
2. Assistir a una escola ordinària, però estar en un grup específic i reduït, on se'ls ofereix una atenció individualitzada a cadascun.
3. Derivació a una escola d'educació especial. Fins i tot si el cas és greu i cal que l'alumne vaja a un centre privat, el govern cobreix les despeses.
4. Alumnes que, per causes com una malaltia greu, no van a l'escola, i reben a casa seva un professor.

           En el cas d'alumnes amb altes capacitats, es dota al centre al que assisteixen d'una aula    específica dotada amb recursos materials per potenciar les seves capacitats. Disposen d'aquestes aules tots els centres de primària del districte, i més de la meitat dels centres de secundària. Vos explicarem més coses pròximament, donat que hem  visitat centres amb aquest tipus d'aules.

• L'altre departament es dedica a formar al professorat i a dissenyar projectes per tal de finançar, millorar i ampliar el currículum i els recursos materials de les escoles. Consideren de gran importància la formació del professorat ja que la manca de qualificació, juntament amb la falta de pressupost, dificulten la dotació d'aquest tipus d'aules en els centres. Els cursos es realitzen dos vegades a l'any, a principi i a final de ciurs, amb professorat universitari contractat. 

Entrega d'un detall en agraïment

   

Creiem que aquests centres fan una gran tasca, ja que coordinen els orientadors i els alumnes amb NEE de la zona, aconseguint amb això una mateixa línia d'actuació davant casos similars. A més així es garanteix que tots els alumnes amb NEE tinguen l'oportunitat de ser tractats seguint els mateixos criteris. Ens semblaria interessant extrapolar aquesta experiència al nostre entorn educatiu.

També ens sembla interessantíssim que una institució pública dedique una gran part dels seus recursos a l'obtenció de finançament públic per a millorar la qualitat de l'ensenyament i la dotació dels centres públics.


  Arran de la reunió amb els responsables del centre de recerca i assessorament, hem pogut visitar alguns centres amb diferents característiques (una escola amb aules per a autistes severs i un centre amb "resource classroom", per a alumnes d'altes capacitats); demà continuen les visites, així que ja vos contarem.

SEGON DIA A ISTAMBUL

Hola seguidors i seguidores! Seguim amb les conclusions extretes de les interessants observacions que hem realitzat.

Primer parlarem de la classe de Ciències a la qual hem  assitit. El professor no havia vingut a l'institut, però els alumnes estaven tots en classe preparant els experiments que volien mostrar-nos: un volcà amb simulació d'erupció, un globus que s'infla sol i la demostració de l'absorció utilitzant bolquers.

Destaquem la implicació de l'alumnat, que tot i no estar el professor ens ha mostrat amb molt d'entusiasme els seus projectes. Tots els materials que han utilitzat són casolans. Açò ens ha semblat una bona manera d'acostar a la seva vida quotidiana aspectes de la ciència que acostumen a ser dificultosos d'entendre en els llibres, com poden ser les reaccions químiques.

Més tard hem presenciat dues classes d'Anglès; en aquest cas, els alumnes havien preparat presentacions orals. Com a recurs TIC han utilitzat la pissarra digital amb una destressa sorprenent.A més han dramatitzat les presentacions.

Els alumnes reben 6 hores d'anglés a la setmana i són avaluats mitjançant un examen únicament de gramàtica i vocabulari, a diferència de com es treballa en el nostre centre on, a més d'això, es tenen en compte les habilitas d'expressió i comprensió oral i escrita.

Un altre aspecte per a la reflexió és el de posar a disposició de l'alumnat els recursos TIC del centre sense témer un deteriorament dels mateixos. Aquestes generacions d'alumnes són natius digitals i sovint s'expressen millor i se senten més segurs i motivats si es recolzen en les noves tecnologies.

Finalment hem observat una classe de música; el professor ha tocat la cura (instrument de corda típic turc) mentres els alumnes han cantat i ballat cançons tradicionals turques.

Hem pogut constatar que un dels objectius principals de l'educació en Turquía és la transmissió de la seva cultura i de la identitat com a poble. També en la presentació, de la qual parlàrem ahir, se'ns mostrà una representació d'una tradició molt arrelada socialment, la cerimònia de la henna. A més hem vist com en totes les aules del centre està present la figura d'Atatürk, fundador i líder de la República Turca. Entenem, per tant, que la promoció de la cultura pròpia és vista com un dels eixos vertebradors de la formació de la seva futura societat.

I això es tot per avui. Demà vos contarem més coses.

PRIMER DIA AL KUMPORT ORTAOKULU

Bona tarde!

Avui hem començat les tasques programades en el nostre centre-soci a Istanbul, el Kumport Ortaokulu. Aquest centre està ubicat en un districte proper a l'aeroport. És un centre amb uns 1800 alumnes i 88 professors. És un centre d'educació secundària, amb un alumnat que va dels 10 als 14 anys, tot i que també tenen algunes aules d'educació infantil (fins als 5 anys).

Les classes duren 45 minuts amb un interval de 10 minuts entre classe i classe; a meitat del matí fan un descans per esmorzar/berenar.

El control d'assistència del professorat es fa mitjançant uns quaderns que els alumnes responsables porten d'una aula a una altra. En aquest el professor signa i descriu breuent la matèria impartida en la classe. Així mateix, es controla l'assistència de l'alumnat en el mateix bloc.

Totes les aules estan dotades de pissarres digitals, projectors i pissarres ordinàries. Els alumnes seuen per parelles i el professor no disposa d'entarimat.

Les ràtios són elevades: entre 30 i 35 alumnes per aula

Només arribar, els alumnes de 7é (equivalent al nostre 1r ESO, 12-13 anys) ens han fet una dramatització de la Cerimònia de la Henna, una representació que han preparat especialment per a nosaltres. Ací podeu veure'n algunes escenes.

A continuació ens hem reunit amb Ayfer, la nosra contrapart al centre, i hem distribuit les tasques del dia: les classes a les que anàvem a asistir i els membres de l'equip directiu amb els que ens reuniriem. I tot seguit, a la feina!

Primer ens hem trobat amb l'orientador del centre, amb qui hem mantés una interessant conversa sobre com en el centre en concret, i en el sistema educatiu en general, es gestiona l'atenció a la diversitat. Aquestes són les conclusions més destacades que hem extret:

• Quan es plantejen problemes de disciplina seriosos l'orientador manté una conversa amb l'alumne en qüestió i, si ho considera necessari, el deriva a un psicòleg o psiquiatra que proporciona el propi sistema. Tanmateix, si els pares ho prefereixen, poden dur-lo a un de privat.
• L'orientador en concret, i el centre en general, consideren molt important el rol dels pares en l'educació dels seus alumnes, per tant, el contacte amb aquests és constant. Així doncs, una de les principals tasques de l'orientador és atendre especialment aquells alumnes que pertanyen a famílies desestructurades o amb problemes.
• Per a aquells alumnes amb altes capacitats el curs vinent està previst dotar el centre d'aules específiques on els alumnes rebran classes de matèries de continguts com robòtica, mecànica aplicada, música i foment de la creativitat.

Tot seguit, hem visitat les aules d'educació infantil. Aquestes estaven buides ja que els més menuts van a classe de vesprada. De fet, en aquest institut hi ha al voltant de 1800 alumnes que es divideixen en dos torns: de 7h a 12,30h van els dos cursos superiors (de 12 a 14 anys), i de 12,40 a 18h hi van els cursos inferiors (de 10 a 12 anys).

Respecte de les aules d'educació infantil, i en relació a l'atenció a la diversitat, destaquem que consten d'una aula on empren la metodologia Montessori, basada en el lliure aprenentatge dels alumnes amb la figura del professor, que actua només com a guia. Ací en teniu una imatge:

A continuació hem assistit a una classe de matemàtiques de 7é curs. El que més ens ha cridat l'atenció ha estat que tot i haver una trentena d'alumnes treballaven en silenci i participaven molt en la resolució dels problemes proposats pel professor a la pissarra. Cada vegada que el professor donava la paraula a un alumne, aquest es posava d'empeus.

Tot seguit hem entrat a la classe de Tecnologia i Disseny; en aquest cas el grup estava dividit en dos aules (14 i 16 alumnes respectivament). Una de les aules estava més encarada a una aplicació pràctica on es preparaven diferents projectes reutilitzant materials reciclats. Destaquem el vessant creatiu, ja que els alumnes són qui ideen i realitzen el projecte. Al final de la visita ens han obsequiat amb un quadre realitzat per una alumna.

L'altra aula estava dedicada a tractar aspectes teòrics sobre el màrketing, la creació de logos, la publicitat i la estimulació de la creativitat per a idear productes que satisfacen les necessitats dels consumidors. El recurs bàsic utilitzat pel professor era la pissarra digital.

Després de dinar ens ha rebut el director del centre. Hem avaluat el projecte i ens ha desitjat una bona estada. Nosaltres li hem fet entrega d'un detall de part del nostre centre.

Finalment hem assistit juntament amb alumnes de 5é (10 anys), a la presentació que han preparat Ayfer i la seva companya Sekura sobre el país i sobre el seu institut. Tot seguit hem fet la presentació del nostre centre mitjançant la projecció d'un vídeo. Finalment destaquem l'alta participació de l'alumnat, reflectida en la gran quantitat de preguntes que ens han fet. Ens ha sorprés la varietat de les preguntes, que a més han sigut pertinents i interessants.

Demà seguim contant!