Divendres, 19 de maig de 2017. Últim dia a Ostrava

Aquest divendres era un dia especial: sessió de fotos de grup de primavera. Cada classe amb el seu tutor, vestits seguint un tema triat per la tutoria, es feia una fotografia als jardins del centre. A nosaltres també ens van fer participar a la foto del grup de professors.

Ens van ensenyar el taller de ceràmica i el local on es desenvolupa el club de vídeo que porta Alena. El lloc era en realitat el subsòl del centre que estava preparat per a ser un refugi antiaeri. Ara Alena i el seu grup l'han convertit en els estudis de gravació de l'escola. De fet van obtenir un premi municipal per la iniciativa i el treball ben fet.

Finalment ens vam acomiadar dels nostres amics txecs amb molta il·lusió per poder fer projectes conjunts. Volem ressaltar l'amabilitat en el tracte envers nosaltres, la total disposició a solucionar les nostres necessitats, invitacions constants a esmorzar i dinar, a instruir-nos en la metodologia CLIL i la facilitat que ens han donat per a conèixer i accedir a les classes de diferents matèries.

Our last words in the blog are addressed to our wonderful hosts:

«It was a big pleasure to meet you. Our notebooks are full of interesting ideas and successful practices thanks to your professional performing and managing of your school. You are not only great teachers for your students but also for jobshadowers. Lots of love from the bottom of our hearts.»

Ostrava, dimarts, 16 de maig 2017

Per avui ens han preparat la visita a tres classes: dos de llengua espanyola i una de biologia en anglès.

Radek, professor de espanyol ens ha acollit en la seua classe de setè i vuitè.

Les classes de llengua es fan al laboratori d’idiomes, un aula recentment renovada amb pissarra digital, un ordinador amb pantalla doble i auriculars pels alumnes. És un aula amb capacitat per a uns 24 alumnes màxim i plena de fotografies, mapes, pòsters,.... que il·lustren llocs coneguts del món.

Els alumnes ens han preparat unes presentacions per a descriure el seu país i la seua ciutat i nosaltres els hem posat uns vídeos i hem jugat a endevinar tòpics típics d’Espanya. A partir de les preguntes els hem explicat una mica de geografia, història, aspectes lingüístics, festes, tradicions,.....

Dalimila Malisova ens ha convidat a la seua classe de biologia CLIL. Avui la professora de contingut no hi era per raons personals i Dali ha portat sola la classe. Ha sigut un gran exemple de classe Clil.

Els alumnes seien en grups mixtos de 4 o cinc components.

La primera activitat (warm-up) consistia a endevinar o imaginar quin era el tema de la classe a partir de unes fotografies distribuïdes a cada grup. A continuació s’ha fet una posada en comú del vocabulari necessari per a parlar del cicle vital de la tortuga. Els alumnes han repetit la pronunciació correcta de les paraules després de sentir a la professora i a soles.

La següent activitat era un joc on els alumnes construïen frases ordenant parts de les oracions que havien sigut retallades. Les ordenaven tenint en conte tres aspectes: sis estadis evolutius de la tortuga , accions / verbs relacionats amb els estadi i llocs on es desenvolupen.

L’última activitat s’ha introduït mitjançant una explicació emprant elements visuals per a facilitar la comprensió de les instruccions. Els grups havien de contestar unes preguntes sobre la tortuga que només els «experts» (els professors) sabien. Per a fer-ho, primer havien de construir preguntes gramaticalment correctes amb les paraules proposades per la professora. De manera rotativa, els membres del grup anaven a l’expert amb la pregunta memoritzada i havien de recordar la resposta. La resta de components esperaven la resposta per a escriure-la al full de treball. Al final de la classe la professora recollia els materials i les respostes de cada grup.

Hem de dir que la participació dels alumnes ha sigut molt activa, el treball en grup equitatiu, sense crits i molt motivats. Tant és així, que quan la classe ha acabat, els alumnes que no havien acabat encara l’activitat volien quedar-se per finalitzar-la.

Pensem que aquesta classe ha sigut un exemple de classe CLIL magistral. Al llarg de la classe s’han tocat totes les habilitats lingüístiques i destaquem en especial que tots els alumnes han parlat en diversos moments en anglès.

Com a curiositat comentarien el fet que en aquest centre no fan servir cap indicador sonor de canvi d’hora.

Dijous, 18 de maig a Ostrava

La jornada del dijous va començar a les 8 hores amb la classe d’espanyol de Radek Petrivalsky, amb els alumnes de 9^è, que tenen 15 anys. Dos d’ells havien preparat una presentació sobre Moràvia. A continuació, els vam passar la nostra i vam estar comentant aspectes culturals d’Espanya.

La primera observació, a les 9 del matí, va ser la classe de llengua anglesa de Dalimila per a un grup de la línia bilingüe. Aquesta classe estava desdoblada amb la qual cosa només hi havia 11 alumnes de 7 anys. Avui anaven a estudiar els animals de granja i els seus productes.

La major part de les activitats eren jocs amb imatges que promovien l’expressió oral. Bona part de les activitats eren en grup amb intervencions individuals per tant requeria concentració, silenci i atenció a les intervencions de la resta de companys del grup. L’alumnat estava disposat en rogle per terra damunt d’una estora, podien estar asseguts o gitats. Jugaven contra rellotge i això els motivava molt. No hi havia explicacions gramaticals encara que el joc es basava en una estructura sintàctica. El desenvolupament de les diferents activitats propiciava el moviment de l’alumnat d’uns espais a uns altres de la classe.

Per a aquestes edats, les activitats estan enfocades a l'adquisició de la llengua de forma inconscient. La repetició de fonemes, paraules, estructures sintàctiques... juga un paper fonamental en aquest tipus d’aprenentatge.

Karenina Miksankova ens va permetre gaudir de la seua classe d’art per a estudiants del 7^è curs, 13 anys. El tema del dia era l’Art Modern. En grups col·laboratius de 4 o 5 persones, els alumnes iniciaven la classe amb una pregunta que despertava la curiositat sobre el tema i propiciava l'adquisició de vocabulari específic en anglès. 

 

La professora va continuar la classe amb la lectura de petits textos relacionats amb les fotografies dels quadres que tenien penjats a l'aula. Els alumnes havien d'associar quadre i autor en base al que escoltaven. Amb açò començava el projecte d'art propiament dit que consistia a versionar un dels quadres proposats i fer un collage per a exposar-los al centre.

Després del descans de 10 minuts que separa les classes, vam acudir a la classe de matemàtiques de Sanna Hellali i Jie, amb 23 alumnes de 7 anys de la línia bilingüe. Sanna és la professora principal i Jie l’assistent de llengua anglesa.  

La classe comença amb un altra activitat que requereix concentració i silenci per part de l’alumnat. L’activitat consistia en haver d’escoltar uns sorolls que ells havien de contar per a realitzar operacions matemàtiques bàsiques (sumar, restar, multiplicar i dividir). Totes les intervencions van ser en anglès, tant del professorat com de l’alumnat, segurament perquè eren estructures gramaticals senzilles ( plus, minus, times, divided by, equals) i practicades amb anterioritat. Curiosament també es van fer servir activitats contra rellotge. L’ordre amb què acabaven les operacions era important perquè aquests xiquets s’apuntaven a la pissarra i si no tenien cap error, la mestra els posava un comentari positiu a la llibreta de notes que porta cada alumne. La correcció de les activitats corria a càrrec dels companys.

Per a acabar el nostre dia, vam assistir a la classe de Crafts amb 20 alumnes de 10 anys. Eren alumnes de la línia bilingüe amb la qual cosa totes les instruccions per a fer un peix de paper mòbil (krokotak.com) es feien en anglès per les dos professores de l'aula, la professora principal i Jie, l'auxiliar de llengua anglesa. Primerament visionen un vídeo en anglès de la tasca. Desprès es reparteix el material el qual s'havia de demanar en anglès. Amb això reforçaven estructures i vocabulari bàsic (colors, materials...).

CIAO BELLA GENOVA! ... i darrer dia

Bé, com ja sabem tot allò bo s'acaba. I açò, que ha segut molt bo, no havia de ser diferent.

Ens han quedat alguns detalls per explicar-vos sobre l'atenció a la diversitat, com el tipus de documentació que utilitzen (PDP) i qui s'ocupa de la coordinació de tots els casos, ja que com vos hem contat, ells no tenen orientadors a l'escola. Però com és un tema tan específic hem pensat que millor el tractarem directament amb les nostres orientadores.

No volem tancar el llibre de bitàcola  d'enguany, però, sense explicar-vos la bonica jornada d'avui.

El dilluns passat la directora del Liceo Paul Klee Barabino va dir: "Ah! E per finire, la bellezza!", quan va saber on anàvem a anar avui. Però no esperàvem el que ens hem trobat.

Avui hem tingut ocasió de visitar l'Accademia Ligustica di Belli Arti di Genova, és a dir, els estudis d'art superiors. Com veieu, no en diuen universitat, i és una decisió conscient, ja que volen mantindre aquests estudis que consideren tan importants, amb tota la seva identitat, mantenint el nom antic d'Accademia.

Hem visitat les classes d'escenografia i atrezzo, les de pintura i la de decoració a la seu de la piazza Ferrari.

Val a dir que cada Accademia d'art d'Itàlia s'especialitza en allò que caractetitza la regió; a Gènova, una ciutat de 600.000 habitants hi ha 11 teatres! I la decoració típica i tradicional  dels edificis és el   trompe l'oeil en el seu exterior.

Allà hem conegut i intercanviat impressions amb professors, models i alumnes de l'Accademia. Com comprendreu els que ens coneixeu, per a Maite i per a mi ha estat enriquidor i molt motivant.

A continuació ens hem desplaçat a la seu de l'Accademia on s'estudia escultura, al Museo de Sant'Agostino. Allà ens ha acollit Massimo, el professor d'aquesta disciplina, amb qui hem compartit una estona molt entretinguda. Ens ha mostrat els treballs dels seus alumnes i hem parlat amb ell de diversos temes concernents a l'art, a la societat actual i a la comparativa entre ambdós països. És sorprenent com el domini d'un idioma deixa de ser un problema quan hi ha voluntat de comunicar-se!

Després de dinar a l'escalinata de l'església de San Mateo hem gaudit de l'exposició de Modigliani que alberga el Palazzo Ducale.

En acabar hem tornat a la seu de la piazza Ferrari, on ens esperava el conservador del museu per fer-nos una visita comentada per la colecció petmanent de l'Accademia. Finalment hem vist l'exposició dels seus alumnes sobre Miquel Àngel.

Com ens van dir el primer dia, hem acabat  la estada envoltades de bellesa. Tornem encantades d'aquesta acollidora i oblidada ciutat, que per la seva bellesa mereix estar a l'alçada d'altres ciutats italianes, que sovint són molt més nomenades.

Fins aviat

SCAFFOLDING! Tercer i quart dies a Gènova!

Bones a tothom! Ahir no vam fer entrada per que no vam tindre temps. Després de la feina, les companyes italianes ens portaren a sopar a Boccadasse, un bonic poble costaner que ve a ser la platja de Gènova.

Però avui vos volem parlar, com vos vam anunciar ahir, de l'ensenyament d'idiomes i de l'aplicació de la metodologia CLIL en els Liceos italians.

Com a generalitats podem dir que en aquest centre s'oferta només l'anglès com a llengua estrangera  (se'ls ofereix la possibilitat de fer francés de manera voluntària i fora de l'horari escolar, per les vesprades). També podem afegir que el nivell d'anglès ve a ser similar al dels nostres alumnes, si bé és cert que ací els entrenen molt més en la destresa oral a causa de l'entrevista parlada que han de superar en la Maturita  (similar a les PAU).

D'altra banda ja vos haviem explicat com d'especialitzat és el Liceo italià (5 anys, dels quals 2 estudien més o menys el mateix, incidint més en allò artístic, i especialització directa durant 3 anys). Doncs bé, a partir de 3r curs l'anglès va relacionat amb la especialització; en el cas del Liceo Artistico Paul Klee Barabino, per exemple, els 2 primers anys s'estudia anglès, i els 3 darrers l'assignatura passa a dir-se "anglès i pintura" i just això fan: fan anglès però sempre amb l'art pictòric com a contingut transversal. Ens sembla interessant, donat que en el seu futur laboral és molt probable que hagen d'utilitzar un vocabulari específic que d'altra manera no tindrien.

Això mateix passa en tots els tipus de liceo; per exemple, en un Liceo Cientifico, a partir de 3r, la matèria d'anglès anirà lligada a la ciència.

Son conscients que el nostre currículum no permet aquesta adaptació, menys encara els anys de batxillerat, que estem tan lligats a les proves que han de superar a final de cicle. Però ens sembla que pot ser es podria aplicar en alguna UD d'anglès o francés.

De tota manera no considerem aquesta especialització en la matèria d'anglès com a metodologia CLIL, ja que en realitat no creen materials propis amb aquesta, sino que utilitzen llibres de text ja creats dins el marc d'aquest sistema. Vos mostrem els llibres en aquest post.

Avui a les 9h els alumnes d'anglès i pintura de 4t d'Eufrosina Garrone ens han mostrat un treball fet x ells sobre el romanticisme, on havien triat una part d'un text romàntic, l'havien reinterpretat en una pintura i ens han explicat oralmemt en anglès la feina feta. Chapeau!

Respecte a l'aplicació concreta de la metodologia CLIL en els Liceos italians, hem pogut entrevistar-nos amb Alexandra  Muraglia que a més d'especialista en NEE és especialista en metodologia CLIL.

Però Alexandra està en el centre com a professora de NEE durant 5 anys, per tant no pot desenvolupar l'altra tasca. El que si fa és assessorar als profesdors de 5é curs (el darrer curs i l'únic que apliquen CLIL) a lhora de fer les seves UD, inclòs les prepara ella mateixa. Considera que és en aquest curs on més es pot aprofitar aquesta metodologia, donat que hi ha més homogeneïtat de nivell.

Ens n'ha mostrat una sobre l'expressionisme abstracte de Jackson Pollock que ens ha semblat absolutament magistral. Evidentment, també prepara adaptacions curriculars d'aquestes UD.

Quan li hem preguntat sobre la realitat de l'aplicació de la metodologia CLIL en els Liceos ens hem adonat que els hi problemes amb que es troben son els mateixos que nosaltres: falta de recursos, manca de professors amb suficient nivell d'idiomes i obstacles administratius, com la seva pròpia situació  (essent l'única especialista, no pot desenvolupar la tasca).

Els centres no tenen cap reconeixement especial per fer matèries amb CLIL.

Finalment hem assistit a dos classes d'arquitectura, una d'escultura i una d'història de l'art  (on no he pogut evitar sentir enveja en saber que cursen Història de l'Art durant 4 anys!).

Ja al vespre ens han fet part d'un vurs de formació per a professors sobre l'ús de Google Classroom en el treball diari.

I amb això tanquem per hui. Esperem estar despertant idees en vosaltres!

OSTRAVA, 17 de maig de 2017

Dimecres vam conèixer a la Sra. Milena Walderová, directora de l’escola, que per motius de salut no ens va poder rebre el dia d’arribada. Vam fer el lliurament del nostre regal i vam continuar amb la nostra tasca observadora. Avui era el torn de la classe de francès, geografia, matemàtiques i música.

La classe de francès, impartida per Jana Taizichová, estava adreçada a alumnes de 12 o 13 anys. Es podria considerar una classe tradicional, però cal destacar la graduació de la dificultat de la tasca, de més simple a més complicat. Avui han treballat els números ordinals fent una simulació de bloc de veïns on cada alumne vivia en un pis diferent.

Com a materials ha emprat llibres, fotocòpies i llibreta i han practicat especialment la comprensió oral, escrita y la expressió oral.

En classe de geografia en anglés amb Martin Kovár, els alumnes de la classe 9na de 14 anys aprenien geografia del sud de Moràvia amb una presentació i explicació del contingut en anglès. Aquí vam observar com funciona el que ells denominen «hard-CLIL» que consisteix a fer una classe ordinària de contingut però en anglès, sense cap scaffolding.

Destaquem l’activitat avaluadora al final de la classe, on una alumna sortia al mapa per a indicar on estaven els llocs que li demanaven els companys seguint les indicacions del profe, un riu, una muntanya...

La classe de matemàtiques amb Alena Sĉukova va ser un exemple de CLIL. Els alumnes de la classe 6na (12 anys) van començar escoltant i cantant una cançó en anglès per a introduir el tema de les formes geomètriques. Desprès, en grups col·laboratius de 4 o 5 alumnes, treballaven diferents activitats. Les activitats estaven disposades en diversos llocs de l’aula. Cada cinc minuts els grups havien de canviar d’activitat i de lloc. Hi havia exercicis en tabletes, labelling activities, operacions i problemes, dibuixos, jocs...

Ens va resultar sorprenent el fet que tots els alumnes mostraven un gran interès per acabar les activitats tant a nivell individual com en grup.

Alena ens mostra materials de matemàtiques CLIL, que es poden consultar al web Open Learning (Basic Mathematical Terminology).

L’última classe del jobshadowing d’avui ha sigut la classe de música en anglès per a un grup de xiquets de 10 anys de la línia bilingüe. La classe la dirigia Marie Veigendová, i comptava amb el suport d’un nadiu a l’aula, Alek, que acompanyava les activitats amb la guitarra.

La primera activitat era un joc per a seguir el ritme d’una peça de música clàssica. Per a treballar-lo, els nens feien un cercle i es passaven un peluix de mà en mà. La següent activitat era la lectura de la lletra de la cançó de El llibre de la selva. Feien una mica de comprensió lectora i contestaven les preguntes de la professora. Els alumnes, a continuació, retallaven paraules de la lletra per a ordenar-les en frases. A continuació tocaven la cançó amb tubs de persecució. Ha sigut una gran espectacle.

En tractar-se d’un grup de la línia bilingüe, la llengua vehicular de la classe va ser en tot moment l’anglès. Semblava que tots podien seguir les instruccions sense grans problemes.

Com de costum, hem anat a la cantina del cole a dinar i després ens esperaven 5 professors del equip CLIL per a intercanviar experiències i dubtes sobre l’ organització del grups de la línia de llengua, els recursos oferits per l’administració, els materials de treball, el reconeixement dels profes CLIL, els sistema educatiu,........ Dalimila Malisová ens ha donat una classe magistral de teoria CLIL, amb l’explicació de les 4C i el scaffolding. Ha destacat amb exemples que no és necessari un gran nivell d'anglès per a fer CLIL, sinó voluntat. Si el professorat no se sent prou segur per a portar tota la classe en anglès, es poden preparar unes activitats curtes (de cinc a deu minuts) amb un bon scaffolding (emprant mímica, vídeos, fotos, material visual,...) on la participació del professor siga només la indispensable.

Dalimila seria una bona formadora del professorat del claustre amb ganes de innovar. Es podria incloure al PAF.

Un altre punt destacable de la reunió va fer l’interès mostrat per a col.laboracions futures: realització de projectes e-twinning o sol·licitud d’un projecte Erasmus+ KA-2.n

Finalment, volem comentar la figura de l’auxiliar de llengua. Es tracta d’una persona contractada pel centre amb el seu pressupost per a assistir al professorat txec de la línia bilingüe. Han de ser persones natives amb poc o cap coneixement de txec. Perquè l’objectiu és, a més a més d’ajudar al profe, que la comunicació entre l’alumnat i l’auxiliar siga exclusivament en anglès ja que ells saben que no entenen el txec. Cabria la possibilitat de destinar una partida del fons Erasmus+ assignat al centre per a un propòsit semblant?

MAGARI...! DIA 2 A GÈNOVA

Bones! Avui hem visitat la seu de Barabino a Orti Sauli, on hem estat des de les 9h fins les 13h aprenent com el sistema educatiu italià tracta el tema de l'atenció a la diversitat.

Aquesta seu es troba al bell mig de Gènova i és un edifici creat per ser escola d'art, per tant té unes amplíssimes aules amb unes finestres enormes que ens han fet rabiar d'enveja.

En aquesta seu hi ha tres torns escolars, un al matí, que acaba a les 14.30h, un a la tarda, fins les 17h, i un nocturn que finalitza cap a la mitja nit. Val a dir que els torns de tarde i nit són ocupats per adults.

Allà ens ha acollit Amelia Baglietto, companya de curs CLIL a Exeter de Joan Marc i Maite. Ella mateixa ens ha portat a conèixer l'escola, i ens ha presentat a Ornella Lo Brutto, professora d'anglès amb la qual hem passat dos hores de classe, una de 1r i una de 4t. En ambdós hem tingut ocasió d'interactuar amb l'alumnat: els hem presentat el nostre centre i hem respost a totes les qüestions que se'ls han ocorregut.

Però allò interessant d'aquestes classes ha estat que Maite i jo hem pogut observar de primera mà l'actuació de Daniela, la professora de suport per a estudiants amb NEE (necessitats educatives especials) mentres Ornella feia la classe ordinària.

El model d'atenció a la diversitat italià és total i absolutament inclusiu, si els recursos ho permeten, com és aquest el cas: dins l'aula hi ha el professor especialista i el de suport, el qual va movent-se discretament per la classe, recolzant els 3 alumnes amb NEE, que necessiten un poc més d'ajuda. Quan el grup canvia de classe, també ho fa amb ells la professora de suport.

Aquests alumnes amb NEE no severes segueixen el programa general com la resta d'estudiants, per tant reben el graduat en acabar els estudis.

Com a curiositat, no consideren el TDAH ni el dèficit d'atenció com una NEE.

Dins el mateix institut tenen alumnes amb diferents graus de necessitats. Els casos més greus (hui hem conegut a Luiggi, un jove de 17 anys amb autisme) estan també dins l'aula ordinària unes quantes hores, i a banda tenen un altre espai de relax i per treballar més individualitzadament. Aquests alumnes no obtenen el mateix graduat que la resta de companys, sinó un certificat que explica els estudis cursats, les dificultats que l'alumne té, i que li permet trobar feines adaptades a les seves característiques.

En opinió d'Alexandra Muraglia, especialista en atenció a la diversitat del centre, amb la qual ens hem entrevistat a les 11.50h, aquest model inclusiu és positiu no només per a l'alumne amb NEE, també per als seus companys, que aprenen sobre la diversitat, el respecte, la paciència i tants altres valors. Alexandra és, a més, l'especialista en metodologia CLIL del centre, però d'això us en parlarem demà, que tornem a treballar amb ella.

Després de dinar, a les 14.30h ens hem desplaçat fins l'Institut Tècnic Nàutic, on ens esperava Monica Ghiotto, professora d'anglès i especialista en NEE. Amb ella hem tingut ocasió d'assistir a un "Conseglio de classe" fins les 17h, una de les reunions de coordinació de tutors de 1r curs, que és també, curiosament, on es concentren la gran majoria de problemes que tenen. Fonamentalment els  preocupa l'alt index de fracàs escolar que tenen i l'abandonament escolar precoç.

Ens han explicat que la decisió que prenen els alumnes als 13 anys per seguir uns o altres estudis (professional, Liceo o tècnic), sovint va lligada al nivell sociocultural de la família: el professional sol estar ocupat per estudiants de menor nivell sociocultural i el Liceo pels de major, quedant enmig els estudis tècnics. Sembla ser que els estudiants pensen que és més fàcil del que realment és, i d'ahí l'alt index de fracàs.

Com a curiositat direm que la psicòloga que ha coordinat la reunió és externa al centre, ja que no existeix la figura de l'orientador. 

Cal dir a més que ens sembla poca la freqüència amb què fan aquest tipus de reunions ja que només es reuneixen una vegada al més. 

També ens ha resultat sorprenent que els tutors cobren 200 euros al curs per ser-ho, i que no fan tutories amb els alumnes, només tenen atenció a pares.

Els hem aportat la idea de l'aula d'excel·lència, per fer adaptacions als alumnes d'altes capacitats. L'han trobat interessant, ja que també tenen estudiants motivats i amb vocació. 

I prou per hui, demà més i millor! Descanseu!

CIAO PROF! DIA 1 A GÈNOVA

Dissabte Maite i Beti hem aplegat a Gènova, no sense certes aventures o desventures que explicarem als nostres fans en tornar.

Avui ha començat la feina, visitant una de les tres seus que té el Liceo Artistico Paul Klee Barabino en la ciutat.

A primera hora ens hem entrevistat amb la directora del Liceo i amb la coordinadora del projecte Erasmus, Eufrosina Garrone. En aquest encontre hem fet entrega d'un detall a la direcció i hem comparat a grans trets els sistemes educatius d'ambdós països.

Ja en aquesta reunió ens ha semblat interessant que en Itàlia els estudiants fan l'escola elemental fins els 6 anys, després la "Scuola media" fins els 13-14 anys. En acabar poden triar entre anar al Liceo (com el nostre batxillerat), fer una formació professional  o anar a una escola tècnica. Tots els companys italians coincideixen en que són massa joves per prendre aquesta decisió.

Si trien el Liceo són 5 anys d'estudis i tenen les següents modalitats: Artístic, científic, pedagògic o clàssic. Els 2 primers anys les matèries comunes són les mateixes en totes les modalitats, i a partir de 3r especialitzen molt més. Com a curiositat, tots tenen filosofia i llatí els 3 darrers anys, facen la modalitat que facen. En el nostre cas estem visitant un Liceo artistico.

Tot seguit hem tingut ocasió de visitar els tallers on treballen els alumnes de 4t d'Arts Visuals, és a dir, on fan pintura i escultura, i hem conegut a les interessantíssimes professores que tenen: R. Gotelli, M. Della Giovanna i P. Ginepri. Ens ha sobtat la professionalitat i la destresa dels alumnes, a més de la quantitat de projectes i concursos en què participen. És una escola que interactua intensament amb el seu entorn i que dinamitza moltíssimes activitats de la ciutat.

I sobretot ens ha sorprès gratament la capacitat comunicativa dels alumnes, que ens han mostrat apassionadament els seus projectes. Més tard hem sabut que porten anys entrenant-se, ja que en la seva selectivitat, anomenada Maturita, la destresa oral te una càrrega important.

Ens han mostrat el resultat d'alguns dels seus projectes més importants, com el realitzat per l'homenatge als bombers que participaren en els rescats de l'11 S a Nova York.

A les 11.50h hem assistit a la sessió de la "Buona Scuola". Aquest projecte s'ha implantat arreu d'Itàlia arran de la darrera reforma de la llei d'educació. Consisteix a un  contacte directe, real i professional entre l'entorn i l'escola. En aquest cas alumnes dels 3 darrers cursos estaven presentant al responsable de l'associació "Amici del Chiatavagna" els seus dissenys per fer tot el merchandising, la imatge de l'associació, els logotips, etc. Finalment,  el projecte triat serà materialitzat per l'associació.

Cal dir que tot i q la llei obliga  a fer aquests tipus de projectes, cada escola ha de buscar-se les associacions, empreses, etc. amb les quals col·laborarà. En tot cas és un trampolí per als alumnes per donar a conèixer la seva feina.

Després d'una breu pausa per dinar, hem assistit a una classe de filosofia i finalment hem visitat l'Hospital Giannina Gaslini, on hem conegut dos professores espanyoles que participen amb una beca ARGO al projecte "Scuola in Ospedale". Sandra i Lorena ens han explicat les dificultats de la seva tasca i la necessitat d'una continua adaptació a les necessitats dels xiquets. Tota una lliçó que cal tenir en compte.

Respecte a l'atenció a la diversitat, demà vos contarem més coses, així com del CLIL. Canviarem de seu, ja vos contarem.

JA ESTEM ACÍ. Ostrava, dilluns 15 de maig de 2017

Avui ha sigut el primer dia de jobshadowing. Ens han rebut afectuosament: Martina Körberová (vicedirectora), Alena Scukova, Radek Petrevalský i Dalimila Malisová.  Škola Generála Zdenka Škarvady (http://www.zs-skarvady831.cz/) es troba en Ostrava, República Txeca. L’escola està ubicada en Poruba, un barri construït en l’època soviètica amb l’estil socialista realista. És un edifici de tres plantes sense ascensor amb un annex per als gimnasos i el menjador. Disposa d’una pista d’atletisme compartida amb l’escola veïna, especialitzada en l’esport. Com a peculiaritat d’aquest país, les escoles es poden especialitzar en alguna matèria del currículum. Així doncs, existeixen escoles especialitzades en matemàtiques, biologia, llengua,....

La Škola Generála Zdenka Škarvady és una escola pública especialment enfocada a l'aprenentatge d'idiomes. Alberga 650 alumnes  de sis a quinze anys i un dels seus objectius principals és formar-los en el coneixement de dues llengües estrangeres, que son l'anglès com a primera llengua estrangera i el francès, espanyol, alemany o rus com a segona llengua estrangera. Al voltant de quaranta professores i professors formen el claustre de l'escola i un terç d'ells estan treballant activament dins del projecte del plurilingüisme.

Aquest projecte va començar fa 6 anys, quan van rebre una dotació econòmica de l’administració que els demanava incorporar CLIL a les aules. Primer van incloure activitats CLIL de tant en tant en els cursos superiors i ara, son els alumnes més menuts els que comencen amb petits contactes setmanals amb la metodologia CLIL. Hi ha sis assignatures on treballaran l’anglès i en breu, l’escola pretén donar als alumnes grans, els de segon cicle (de 10 a 15 anys), totes les classes en anglés (hard-CLIL), sempre que el professor estiga capacitat.

Els alumnes que volen seguir la línia de llengües reben 3 hores setmanals d’anglés més una de conversa. A més a més, han d’anar obligatòriament als clubs de llengua que prepare l’escolar per les vesprades. Els clubs són activitats extraescolars pagades per les famílies que reforcen l’aprenentatge de la llengua anglesa d’una manera més lúdica. Alguns exemples de clubs són: Science viz Video, Storytelling/ Storysinging viz Video, Jolly Phonics viz Video, Jolly Music, Jolly Reading, sing and Learn, Study Corner, ITC Club, Project Club, Starters, Movers, Busy Bees, Reading Club, Play in English .... Estos alumnes en total fan 8 hores d’anglés setmanals.

Un altra premissa de la línia de llengües és començar la segona llengua estrangera dos anys abans que la resta d’alumnat.

Les classes CLIL són dirigides per dos professors a l’hora, el professor de contingut i el de llengua, que prèviament s’han coordinat per a programar les classes. Han de buscar entre les 22 hores lectives del seu horari, com trobar-se per a fer la coordinació.