5 D'ABRIL 2018
Avui hem començat participant en una classe d'història de l'art amb metodologia CLIL on hem constatat que la inclusió és un fet: dos alumnes de NEE rebien el suport de 2 professors especialistes dins la pròpia aula. Un d'ells és autista i l'altre presenta una discapacitat intelectual. Donada la gravetat dels seus problemes, disposen de 18 hores d'atenció individualitzada. Aquesta atenció no cobreix tot l'horari de l'alumne, així que quan no hi ha al seu costat el professor/a de suport, el/la titular de l'assignatura segueix amb les adaptacions establertes de manera coordinada.
Hem observat també la feina amb CLIL en altres dos grups de 4t i 6è, així com una classe d'anglès que girava al voltant d'un debat sobre el tema "És la ignorància positiva?". Ens ha cridat l'atenció la importància que li donen a l'expressió oral, al treball en equip i a la formació en valors. Després hem encetat un conversa amb els alumnes sobre els seus hàbits d'estudi, activitats extraescolars, sistema educatiu, etc, comparant-t'ho amb els dels nostres alumnes. Ací es fan menys activitats extraescolars i ningú va a cap repàs particular; però afirmen dedicar molters hores a estudiar per les tardes.
A més a més, hem tingut un parell d'entrevistes interessantíssimes amb cadascuna de les coordinadores de l'atenció a la diversitat. Una d'elles és professora d'anglès i coordina els casos menys greus. L'altra és especialista en NEE i a més de donar 18 hores de suport a una alumna, coordina els casos més greus.
D'aquestes reunions destaquem:
- No hi ha centres específics d'educació especial, per la qual cosa tot l'alumnat amb dificultats, fins i tot els més greus (hidrocefàlia, esquizofrènia, autisme sever, sindrome de down...) estan als centres ordinaris.
- Consequència del punt anterior és que els centres ordinais disposen de més recursos humans i econòmics que els nostres. Recordeu que us van dir ahir que ací hi ha 37 especialistes en NEE.
- El programa a treballar en cada alumne de NEE s'estableix en una reunió en què participen:
. una de les 2 coordinadores de l'atenció a la diversitat
. la profesora de suport específica de l'alumne/a
. el tutor de la seua classe.
. els pares
. els professors particulars, si els té.
. el neuropediatra o metge que corresponga.
. el psicòleg del servei de salut.
. l'educador social, si el té adjudicat.
A partir d'aquest programa individualitzat, el professor/a de cada assignatura juntament amb l'especialita que li fa el suport, estableixen els objectius i dissenyen les activitats de classe.
- La determinació del número d'hores de suport (entre 4 i 8) per a un alumne/a depèn del seu diagnostic,
però si els pares consideren que ha de tenir més hores d'atenció recurreix i és un jutge qui ho decideix. Per altra banda, també es pot donar el cas que els pares hi renuncien al dret a l'atenció individualitzada dins l'aula.
- La coordinació per facilitar la transició entre etapes és fonamental; igual que en el nostre cas.